Taller d'escriptura Pepe

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala plena de bicicletes sense rodes i dos homes de negre amb ulleres blanques ballant break dance. De sobte, un va parar i van fer el pi mentre un altre em deia: -Klappen, Klappen. 

No entenia res. 

L’altre em va dir: -Què fas aquí, com has arribat?

 -No sé-li vaig contestar.

 Em van portar per un carrer de gel calent, i vam arribar a una espècie de goma gegant amb portes i finestres. Vam entrar i a dins hi havia un home amb dos caps, un molt gran i un molt petit.

 Em va dir: -Fora d’aquí estranger. 

Vaig contestar: -No se com he arribat .

 De cop, tots es van posar a ballar mentre em picaven però no sentia res, va aparèixer un forat sota meu i vaig caure. Vaig aparèixer en un desert on hi havia una cara gegant que parlava tartamudejant. 

Em va dir: -H-Hola so-sóc una ca-cara en el dese-sert i tu aniràs cap a casa ja!!! 

Vaig despertar-me al meu llit, vaig baixar i vaig veure al meu pare i a la meva mare vestits de negre amb ulleres blanques, van explotar com crispetes. Em vaig tornar a despertar i ara sí que era tot normal..

Taller d'escriptura Yassine

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de motos i cotxes . Després va aparèixer un home amb molta barba , es va presentar però jo ja el coneixia , era l’home que sortia per la televisió en una sèrie i restaurava cotxes. Ell em va dir que treballés amb ell, jo encantadíssim, vaig acceptar i vaig dedicar tota la meva vida a treballar al taller i guanyar-me la vida fent de mecànic que és el que m’agrada.

TALLER ESCRITURA OSCAR FERNANDEZ

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena, plena de gent. Vaig veure  a tothom i que hi havia molta gent plorant, això em sobtava, així que vaig decidir creuar la sala. Al llarg d' una estona vaig aconseguir arribar a l’altre punta de la sala. Hi havia un mort! El més estrany de tot era que la seva cara m’era familiar.
De sobte una dona, m’explica tot el que havia passat, amb raó tothom em sonava! Eren familiars meus! I el mort... Era la meva àvia. Em van trucar per telèfon i em van dir que la meva àvia havia mort, vaig anar corrent fins al tanatori i quan vaig veure a la meva àvia, em vaig desmaiar. Em van agafar i em van portar a una altra habitació, em van deixar allà mentre em recuperava i em tornava el sentit.
Ningú sap la causa de la mort. Encara li havien de fer l’autòpsia, el que més em sobtava era que, el dia abans havíem estat parlant, havia anat a veure-la a casa seva. No podia ser, no podia haver mort perquè sí. El dia després li van fer l’autòpsia i els resultats deien que l’havien enverinat. Em vaig dedicar a descobrir qui havia pogut ser, només hi havia una possibilitat, la meva tieta. FILLA DE ...!!
Mai s’havien portat bé i la meva tieta vivia amb els meus avis a casa seva. Però no hi havien proves, així que vaig callar.

Estada a l'empresa Escola Ametllers

Sóc el Ricard i vaig a l’Escola Ametllers de pràctiques. Vaig començar anar-hi l’any passat amb un ex- alumne de l’aula oberta, el Quim Guardia. A l’empresa faig bastantes coses, des de reparar alguna cosa a estar a un aula amb nens. Cada matí haig d’aplanar el sorral i escombrar una canalera plena de sorra , també canviar les escombraries. Quan he acabat de fer tot això estic a consergeria amb l' Olga atent del telèfon , la porta o si s’han de fer fotocòpies. A mi m’agrada molt aquesta feina, i tant professors com nens, són molt agradables amb mi, especialment l' Olga. A part,  també ens va bé per fer-nos una idea de com serà  el món laboral.
 No puc dir res en contra de l’Escola Ametllers, al contrari. Estic molt content i satisfet de les coses que faig allà.

Taller d'escriptura Alejando Martin

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entra a una sala plena d’objectes químics. Jo, per curiositat, vaig veure tot el que havia, vaig tocar-lo i de sobte van caure 3 gots. Tot seguit , va sortir un químic amb bata blanca i una barba molt molt llarga i va començar a cridar. Jo crec que estava boig, i vaig sortir ràpidament. Era de nit i volia anar a casa. Però no podia dormir, havia de descobrir qui era aquell científic boig. Era una nit d’hivern, feia molt de fred i vaig anar a la casa, vaig tornar a la sala , tenia molta por i vaig sentir un soroll profund, que venia del dormitori del científic. Vaig obrir la porta i no hi era, em vaig donar la volta i estava amb un ganivet i una escopeta. Vaig començar a córrer per la casa i vaig entrar un altre cop a la sala. Estava plena de cranis, caps de nen, òrgans humans... Havia de sortir ràpidament d’aquella casa perquè em podia matar. Vaig anar a la policia i li vaig explicar tot. Vam anar a la sala, i el científic va ser arrestat i el van tancar a la presó. Després de tot això no vaig anar més a una sala sol.

Taller d' escriptura Oscar Baños

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar en una sala plena d’ embotits i vaig escoltar a través d’ una paret:
- Li compraré al teu marit una cosa que passa de 0 a 100 abans que un Ferrari.
- El què? - Una bàscula...
I de sobte es van escoltar unes rialles molt fortes. Vaig entrar i resulta que era una convenció de grassos, vaig mirar cap a baix i no em veia els peus, jo també estava gras!
Em vaig posar a córrer com un boig fins arribar a una sala buida. La sala era blanca i estava sol, vaig continuar corrents fins arribar a un precipici, vaig caure i... Em vaig despertar! Era un somni.

Taller d'escriptura Cristian Camacho

Vaig despertar me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de noies, vaig entrar dintre per veure a les dones i com eren de precioses...

Em vaig fixar en una, la més preciosa, vaig apropar-me poc a poc.

Quan  volia agafar-la de la cintura va aparèixer un afro americà i me la va treure dels braços, van anar-se'n a lloms d’un poni de color rosa.

Quan portaven una estona fugint em vaig trobar amb un bazuca i vaig començar a córrer fins que em vaig trobar un burro, vaig pujar damunt i vaig anar darrere del poni.

Quan els vaig trobar, vaig disparar contra l'afro americà, vaig llançar el misil i va anar a parar a la boca de l'home de color negre, va explotar en menys de 1 minut.

Em vaig posar damunt del poni i  vaig marxar amb la noia..

Felicitats !

Donar-li les gracies a la coordinadora del bloc , per ajudar-nos i confiar en nosaltres no se quin es el dia del seu aniversari,se que es aquesta setmana així que moltes felicitats Loida! Donar-te les gracies personalment per haber estat al meu costat en els moments no tan bons.

Taller d'escriptura Diego. "Era un Somni "

Vaig despertar-me i no sabia on estava.Vaig entrar a una sala que estava plena de rellotges de moltes formes, hi havien de grans, petits, molt gruixuts i prims. Hi havia un passadís molt llarg, hi havien quadres i bitxos, tenia por, no sabia que fer . De sobte, es va apagar el llum i vaig començar a cridar i a córrer per tots llocs. Vaig arribar a un lloc on hi havia zombis darrere meu i vaig córrer fins a una porta al final del passadís. Vaig passar la porta amb por, hi havia un passatge gran, ple d’arbres grans. De sobte van sortir animals : gossos, gats... venien cap a mi. Jo tenia por, no sabia que fer, però quan van venir el que volien era que els hi donés menjar. Portava un entrepà, i els hi vaig donar. Després vaig marxar... finalment era un somni.

Taller escriptura Sàber

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de gent, majoritàriament de familiars meus. Era una mena d’hospital, també hi havia molts metges...Vaig començar a intentar recordar alguna cosa, però era inútil, perquè era com si fós el meu primer dia de vida, una llibreta en blanc. Em vaig mirar i tenia benes per tot arreu. De cop, em va venir una imatge , la d’una llum blanca, una llum molt forta. Vaig començar a recordar, havíem preparat una festa! Però ja es veu que va acabar malament... Recordava que estava amb 10 amics al bosc, cadascú amb la seva moto i la xicota. Era una festa per només els del nostre grupet. Me’n recordo que un de nosaltres va portar begudes, no sé que hi va ficar. A la sala on estava, quan em van veure de peu, van callar de cop. Em van dir que portava 20 dies adormit i que per les nits sempre cridava “NO! NO!”, cada dia a la mateixa hora, a les 3:21 de la matinada. També em van explicar que dels meus amics només van sobreviure 4, de noies 3. Vaig començar a recordar tot fil per randa, vam tenir un accident! Però, no va ser un accident involuntari, sinó que el camioner anava drogat i ens va envestir a tots. Jo era l'últim, no em va donar gaire de ple, però va ser bastant greu. La meva xicota també va sobreviure, però li passava el mateix que a mi, que no se'n recordava de res. Tot i això, vaig adonarme'n que tenia molta sort, perquè no vaig tenir res greu, va ser un infern aquella nit, els meus familiars estavan molt molt alegres. Al cap de 10 dies em van donar l'alta, però la meva moto va quedar xafada.. Al cap d'un mes ja podia jugar a futbol, que era el que més m'agradava, però, sense la majoria dels meus amics, era molt diferent...

TALLER D'ESCRIPTURA JOSEP

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de persones estranyes. Després de llevar-me vaig baixar les escales i quan baixava em vaig trobar un munt de persones, van callar tots... Jo vaig estranyar-me moltíssim. –Tota aquesta gent aquí perquè estaran? Millor pregunto. Vaig preguntar i resulta que era una festa, però s’havien equivocat de persona. Van sortir del seu amagatall i van despertar a aquella persona a qui li havien fet la festa. Al final la festa no va ser sorpresa per culpa meva. Després van ballar, vam jugar i vam córrer. Al final vam plegar tard, tothom va anar-se’n sense recollir res i ens vam passar tot el dia recollint el que vam tirar. Finalment , tot cansats, ens vam a anar a dormir. El dia següent ens vam haver d’aixecar tots i feia una pudor increïble. Vam haver d’acabar de netejar-ho tot i va quedar com si no hagués passat res durant aquest tres dies.

TALLER D'ESCRIPTURA NAJET

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava a les fosques. En aquell moment no sabia que fer, si anar-me’n o quedar-me allà per saber que passava, tot i que em feia molta por. Jo no sabia perquè estava allà, només pensava en com sortir. Després d’unes quantes hores pensant, de sobte, vaig veure una llum, em vaig apropar i donava al carrer, però quan vaig mirar al carrer no hi havia ningú, estava tot desert i jo estava molt espantada. No sabia que havia passat i no hi havia ningú per explicar-m’ho. Hi havia moments que pensava que m'havia quedat sol en el món o alguna cosa així. De sobte, de lluny, vaig veure a una persona, em vaig apropar. Era una nena petita i estava molt espantada. Li vaig preguntar si ella sabia el que havia passat i em va dir que sí. Li vaig dir que m'ho expliqués, i em va explicar que va haver un terratrèmol feia dos dies i que va desaparèixer tot el poble. Portava dos dies sola sense menjar ni beure. Llavors me la vaig emportar amb mi. Vam agafar un cotxe i intentar sortir del poble, i a mesura que passàvem pel poble, anàvem veient persones mortes pel terra, les cases destrossades... Al sortir del poble i entrar en el del costat, ens vam adonar que no només va desaparèixer les persones del nostre poble, si no, que va desaparèixer tot el planeta.

TALLER D'ESCRIPTURA MARINA

Vaig despertar-me i no sabia on estava . Vaig entrar en una sala que estava plena de gent , gent coneguda, ( la meva família ) . Feia molt temps que hi els hi deia gent , feia temps que eren desconeguts per mi , desconeguts que els coneixia estúpidament bé . Em vaig preguntar : - Què faig aquí ?. Em sentia totalment fora de lloc i cansada . No em va donar temps a obrir la boca que ... ja m’estava atabalant . -Hola – va dir la meva mare amb to estrany. -Emmm...Hola – vaig respondre jo encara més estranya . Crec que les dues vam pensar el mateix, vam callar . Aquestes van ser les úniques paraules que vaig dir en aquell lloc. Tothom feia somriures falsos , tothom “s’estimava molt “, tothom menys jo . No sabia ni on havia despertat, ni on estava, però em donava igual , els meus pensaments inútils absorbien les meves forces . Absorbida per la vida i pel despertador , aquell despertador que m’avisava que la vida acabava de començar , estava en un altre món diferent , on tot era possible i es feia realitat .Estava en el meu propi paradís . Mentre no mori el meu pensament en mi mateixa , mentre no em rendeixi com a ser humà i el meu esperit de lluita continuï trencant barreres psicològiques , per molts cotxes que em passin per sobre, MAI MORIRÉ.

Taller d'escriptura RICARD

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de pols i coses velles, era una casa abandonada a una muntanya molt allunyada de la civilització. No sé el per què estic aquí, no recordo com vaig arribar-hi. L’últim que recordo és que estava donant una volta per la muntanya. Als 5 minuts de despertar-me vaig sortir d’aquella sala i em vaig trobar um home gran que m'estava fent un cafè. Jo, espantat, li vaig dir:
 - Què faig aquí?
 -Noi t'he salvat d'una bona – em va respondre l'home gran.
 Resulta que em va trobar al terra amb un cop molt fort al cap i unes quantes ferides al cos.Ell em va curar totes les ferides, i em va cuidar durant 3 dies. Després de recuperar-me del tot, em va baixar al poble on vivia.

Moooooltes felicitats Èric!!!!!!!

El diumenge dia 6 d'octubre l'Èric Samaniego va fer 15 anys!!!!!! No deixeu de felicitar-lo. Per molts anys Èric!

Em Presento

Hola, em dic Oscar Baños Villa. Tinc 13 anys i al desembre compliré 14. El meu color preferit és el blau cel, m’encanta l’esport i el meu esport preferit és el futbol. A mi m’agradaria treure’m l’ESO per aconseguir feina i així guanyar diners. Estic a l' aula oberta perquè el curs passat no aprofitava res, però intentaré aquest curs aprofitar l’aula.

Aquest sóc jo :P

Hola, em dic Christian Jimenez i tinc 16 anys. M’agrada sortir em els amics i escoltar musica...;) Vaig repetir a segon de l’ ESO per mal comportament i mal estudiant. Em vaig portar bé i estava més atent a classe per entrar a l’ aula oberta. Sense l’ aula oberta no podré tenir l’ ESO, per mi és més que una oportunitat!

Presentació Yassine !

Hola! Sóc el Yassine Lagriba i m’agraden les coses divertides i riure molt. També m’agraden les motos i anar amb bicicleta. No m’agraden les matemàtiques ni despertar-me a les vuit del matí , i menys per venir a l'institut. Estic a l’aula oberta perquè per mi els anteriors cursos van ser una broma . Només em volia divertir , però ara vull treure’m la ESO!

Pepe

Hola, sóc el Pepe, tinc 14 anys i en faig 15 el 5 de febrer. Vaig a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Estic a l'oberta perquè l'any passat tenia moltes incidències i no feia res, estava dormint tot el dia a classe. Jugo a futbol, a la Pirinaica, i sóc el porter. No m'agrada la fruita ni alguna verdura. M'agraden les pel·licules d'acció i d'aventura, també jugar a futbol i a l'ordinador. Porto 3 anys a l'institut i encara no he repetit, espero seguir així.

ÓSCAR FERNÁNDEZ RAMOS

Hola em dic Óscar Fernández Ramos, sóc un alumne de l’institut Quercus i vaig a l’Aula Oberta. Tinc catorze anys i tinc una germana que té cinc anys i es diu Olga. Vaig néixer a Manresa el 25/01/199 i la meva germana va néixer a Barcelona el 06/12/2008. Els meus pares es diuen Antonio Fernández i Maria Luisa Ramos i tinc un gos que es diu Koki que té onze anys, 3 menys que jo. El meu pare té 52 anys i la meva mare en té 42. M’agrada escoltar música, jugar a bàsquet i les pel·lícules d’acció. El meu objectiu és treure’m l’ESO per poder anar a fer cicles formatius i de gran ser electricista.

Presentació Cristian Camacho

Hola, sóc el Cristian Camacho Tamayo i les coses que més m’agraden és estar amb els amics, dormir, les noies i anar-me de festa.

Sóc de Barcelona d'un barri que es diu la Verneda. Amb 3 anys em vaig anar a  Tarragona a viure, fins als 5 anys, que em vaig anar a Andalusia amb la meva mare i els meus germans.  Tinc tres germans, dos per part de mare i un per part de pare. Per part de mare tinc una germana que es diu Alexia i un germà més petit que es diu Marc.

A Andalusia vaig estar 5 anys a un poble que es diu La Linea de la Concepcion. Vaig venir a Sant Joan quan vaig començar l'ESO i  l’any passat vaig entrar a l’aula oberta. Porto dos anys dintre, espero sortir de l’institut amb l'ESO.

ESPERO QUE US AGRADIN LES MEVES PUBLICACIONS!

COM SÓC JO

Hola em dic Alejandro Martin i sóc de Sant Joan de Vilatorrada. Sóc bastant alt i no tinc vergonya de res. M’agrada el futbol i les motos, m’agrada molt Marc Marquez. També m’agrada molt la musica i estar amb la meva família. Estic a l’aula oberta per poder-me treure l'ESO perquè a l’aula normal és molt més complicat i a l’aula oberta és una mica més fàcil i perquè no m’agrada estudiar.

Taller d'escriptura

No existeixen més que dues regles per a escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la. (Oscar Wilde)

Comencem el taller d'escriptura. Heu de continuar la següent història: "Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena..."

La música popular urbana

A l'Aula Oberta hem començat a treballar la música popular urbana. És una música feta amb un propòsit comercial, que utilitza les noves tecnologies i que està relacionada amb els mitjans de comunicació del s. XX com el cinema, la ràdio o la televisió. Els alumnes del Grup 2 havien de triar un grup o solista per realitzar un treball. Han triat aquests:

Us agraden?

La música popular urbana

I aquesta és la tria del Grup 1 de l'Aula Oberta:

Què us semblen?

Sóc L'Eric

Hola, em dic Eric Samaniego i tinc 15 anys. Faig 4t d’ESO i estic a l’Aula Oberta perquè a la classe normal no feia res. Desprès, a 2n, em van dir si volia entrar a l’Aula Oberta però només si ho aprofitava. Vull treure’m l’ESO per poder treballar. M’agraden els videojocs i jugar amb l’ordinador. També, m’agrada la música hardcore, el dubstep i moltes coses més.

Presentació Josep

Hola, em dic Josep Farrés i vaig néixer a Canàries. Tinc 15 anys i faig els 16 al gener. Vaig entrar a l' Oberta perquè em costava molt estar a l'aula ordinària ja que no treballava i feia el que volia. També espero que estant a l’aula oberta em sigui més fàcil treure’m l’ESO. M’agrada jugar a l’ordinador, jugar amb jocs fent equips i també m’agrada veure la televisió.

La Meva Presentació

Hola! Em dic Adrian Centelles, tinc 15 anys i estic a l’aula oberta perquè no feia res a classe. Em passava el dia dormint i no mola. Ara intentaré aprofitar-ho per treure’m l’ESO. Vaig repetir primer d' ESO per estar tot el dia jugant amb l’ordinador. M’agrada molt la música house i el minimal, entre d’altres coses. Espero que us agradin les nostres publicacions del blog.

Presentació Sàber.

Hola! Em dic Sàber i tinc 17 anys. Sóc alumne de l’aula oberta de l’Institut Quercus. Sóc Marroquí, però vaig venir aquí a Catalunya fa 10 anys aproximadament. Jugo a futbol, en el Santpedor FC i també vaig estar al FC Joanenc i al Palillo CF. Sóc molt fanàtic del Barça i el Santpedor vesteix igual que el Barça, així que estic força content. M’he trobat molt a gust, són molt bons companys. He repetit, però no estic a l’oberta per mal comportament, si no que per les poques ganes d’estudiar que tenia. Aquest any ho aprofitaré i em treuré l’ ESO. L’any vinent faré un mòdul o un cicle formatiu, per així de cara al futur fer alguna cosa.

Com sóc jo

Hola, em dic Diego i sóc d’ Equador. Fa vuit anys que estic a Espanya, vaig venir quan tenia set anys. M’agrada la música: reggaetton, hardcore, electrònica. Porto quatre anys al Quercus, vaig repetir a primer d’ESO per gandul. Vaig entrar a l’aula oberta perquè a l’aula ordinària no feia res i no treballava. Vull aprofitar a l’aula oberta per treure’m l’ESO.

Presentació Marina Farré Reyes

Hola em dic Marina Farré Reyes i tinc 16 anys . Fa 5 anys que estic a l’ESO . M’agrada molt la música, sobretot el rap, sortir amb els amics i tot el que li agrada fer a un adolescent . Estic a l’aula oberta perquè no em portava gaire bé, i l’aula oberta m’ha donat l’oportunitat de treure’m l’ESO . Fa 2 anys que estic aquí. Espero que us agradin les meves publicacions i que les podeu aprofitar .

COM SÓC JO.

Hola, em dic Najet Ouattas i sóc alumna de l’aula oberta de l’institut Quercus. Tinc 17 anys i encara estic a l’ ESO per gandula. He repetit dues vegades i vaig parlar amb l’institut per poder entrar a l’aula Oberta i poder treure’m l’ ESO d’una vegada. No m’agrada estudiar gens. M’agrada molt escoltar música i sortir al carrer amb els meus amics. Espero que aquest any sí que em pugui treure ja l’ ESO per poder fer un mòdul del que a mi m’agrada, infermeria.

Presentació Ricard

Hola, sóc el Ricard Prim i estic a l’Aula Oberta del Quercus per poder treure’m l’ESO . Porto 5 anys al Quercus perquè vaig repetir tercer. Tinc 16 anys i ara al gener faré 17. No m’agrada estudiar però necessito l’ESO per poder fer un mòdul de torner-fressador a Lacetània, per després anar a buscar feina i començar en el món laboral i fer diners per poder pagar les meves despeses.