Viatge a Amsterdam

Amsterdam és un dels llocs que m'agradaria anar-hi, però m'agradaria anar amb els meus amics. En comte d'allotjar-nos en un hotel estaria bé llogar una barca d'aquestes que tenen 4 llits, una cuina i poc més.
El cotxe a Amsterdam és una mica inútil perquè tot está ple de canals i amb les barques pots arribar perfectament a tots els llocs. Gairebé tots els turistes joves que van a Amsterdam no van precisament a estudiar, nosaltres no seríem menys i aniríem algun CofeeShop. Seria una setmana força bona, divertida i inoblidable. Jo crec que algun dia  siguem més grans hi podrem anar.

descripció del Bryan (Ricard)

El Bryan és un noi de 16 anys força alt, aproximadament  de 1'70 cm,   i fluix.
Té els ulls de color blau i és una miqueta ros. També té els cabells curts i és primet. Normalment porta un pantaló de xandall i la seva manera de vestir descriu una miqueta com es ell.

És un noi força presumit encara que no sé  del que presumeix. També és un noi molt graciós que sempre està rient per qualsevol cosa, encara que no faci  gràcia. També juga a futbol, al F.C Joanenc , ell diu sempre que és el millor però... mai ho demostra. A vegades parla de més, cantar, no en sap gaire, sol fer les coses que fan els demés però en general crec que és bona persona.

Ibiza

El viatge perfecte és Ibiza. Una ciutat molt bonica, amb unes platges precioses  i amb l'aigua molt cristal·lina. La gent diu d' Ibiza que és la ciutat de blanc, perquè tothom va amb roba blanca.
Arribar a un hotel de 5 estrelles, amb els teus amics, la platja a tres passes, és el somni de qualsevol persona. Passar-nos el dia a la platja, anar de compres i després tota la nit de festa amb ells.
 M'agradaria conèixer a gent nova de la meva edat, per sortir i passar-ho bé tots junts. Ibiza és la ciutat perfecte. No m'agradaria anar amb els meus pares perquè no gaudiria el mateix, el millor és anar amb els teus amics. I a la tornada trobaria molt a faltar Ibiza, perquè ja no podria passar-me el dia a la platja, i tornaria a la rutina, de l' escola i casa...

Benvinguda

Hola, sóc el Dani Prieto tinc 15 anys i soc nou alumne a aquesta aula. He entrat a l'aula oberta fa una setmana, feia temps que volia entrar i bueno crec que ultimament m'he comportat l'ho suficientment bé per poder entrar-hi.

Redacció viatge. Sàber

JO A JAPÓ

Van ser unes vacances molt maques, un record molt dolç dels moments que vaig ser allà. 
El primer dia que vam arribar a Tokio, amb el canvi d'horari i tota la pesca del viatge, vaig caure al llit, com un nen petit. Al matí, quan ja estava recuperat del cansament, vam anar a fer un tomb per la gran capital. L'ambient era el que m'esperava, molt rebombori, gent anat i tornant... Una ciutat que es nota amb un gran avanç en la tecnologia, els carrers del centre, són impressionants! Per la nit, si és un cap de setmana, és quan més plens estan els carrers, això si, tothom amb bosses a les mans, de comprar. També té el seu costat negre, els lladres abunden de nit, de dia també hi són, però no tant com a les nits. Aquell dia, vaig veure com li robaven una cartera a un pobre vell que portava menjar a casa seva, per la seva família. Jo m'hi vaig ficar, per sort, passaven un parell de policies i els lladres no van poder fer res més que fugir. El vell va recuperar la seva cartera i el menjar i jo vaig tornar a casa com havia sortit, una mica espantat, però, bé. Els dies següents van ser molt macos, no hi va haver cap ensurt més.

El text descriptiu

Orientació acadèmica i professional

Nois, aquests dies us vénen molts dubtes sobre el vostre futur immediat. Aquí teniu un enllaç molt interessant i amb molta informació que podeu anar consultant: Web d'orientació acadèmica i professional de la Catalunya Central

Descripció d'en Sàber

El Sàber és alt i fort , té els ulls de color marró.
Les seves celles són grans i els seus cabells són una mica marrons i negres i els té rapats pels costats i per dalt llargs .Sempre somriu i és molt alegre.
Sempre va ben vestit, té molts parells de sabates , li agrada sortir i anar a jugar a futbol amb els amics .

És entrenador de futbol de nens petits , sap jugar molt bé a futbol i està en un equip juvenil al club de Sant Joan de Vilatorrada i és molt bo. No li agrada que li facin pessigolles i tampoc li agrada perdre partits de futbol. 

VIATGE A ALMERIA

VACANCES A ALMERIA

A les 12 del vespre estava al portal del Ricard. Estàvem el Quim ,el Falla ,el Ricard  i jo. Faltava que arribés el Sergi, arribava tard com de costum...

Anirem a Almeria amb al cotxe del Ricard, amb el seu Mercedes 4x4 que es va pagar amb el negoci.

Serà un viatge molt llarg així que un bon cotxe el faria més curt. Tots venim amb grans equipatges així que un bon portaequipatges no ve malament.

Després d'un bon tros faltaven dues hores per arribar,tots estàvem ansiosos , allà ens esperava l'apartament del Ricard.

Cinc adolescents de 18 anys en un apartament a Almeria, una setmana, no esperava res bo...

A l'arribar allà vam acoplar-nos tranquil·lament i vam anar a conèixer Almeria, especialment noies...

Només arribar ja ens van convidar a una festa gràcies als veïns, eren adolescents com nosaltres i eren sis.

I això només és el començament d'unes grans vacances d'estiu.

LES CANARIES (Fuerteventura)

LES  CANARIES (Fuerteventura)

Les meves vacances perfectes serien a les Canaries, a una illa que es diu Fuerteventura. Allà viu la meva tieta i estaríem tot el dia a la platja pescant. Aniríem a tots els llocs bonics i pujaríem totes les muntanyes més altes d’allà. Ella és autònoma i artesana. Es guanya la vida anant a vendre als mercats d’artesania. Allà hi han molts amics meus així que cada dia ens ajuntaríem i faríem festes fins les tantes de la matinada. Aniríem a bussejar tots junts i quan tinguessim gana, aniríem als riscos a pescar pops. Faríem el foc a la platja i els cuinaríem allà. Ja que no hi ha molta gent a l’illa, ni a les platges,  segurament ens quedaríem allà a dormir amb tendes de campanya. Com que és una illa, intentaríem donar tota la volta a l’illa per la costa, però segurament, no podríem per totes les parets de roques que hi ha.

LES MALDIVAS

Les meves vacances perfectes serien a les Maldives. Es un lloc molt tranquil amb molta riquesa, bon paisatge i bons hotels. A mi m’agradaria estar amb un hotel de luxe amb vistes al mar, els mars són preciosos. Estar a la platja amb els amics i amigues, petant-ho molt a les festes i tal... Després, a la nit, anar de festa i a les 6-7 de la matinada anar a la platja a veure com surt el sol. També visitar les Maldives i fer un tomb per l’illa, fer submarinisme, surf, anar amb motos aquàtiques i poca cosa més. Aquestes serien les meves vacances perfectes.

VIATGE A EIVISSA

Vaig planificar anar a Eivissa per el meu aniversari, on allà m’esperava el meu cosí Albert.

Vaig començar a fer-me la mochilla, amb:

Pantalons, banyador, samarretes, sandalies, sabates, camara de fotos i un jaqueta per si feia fred.

Al arribar al aeroport de Barcelona, vaig treure el passaport i vaig pagar el viatge, (on em van cobrar 89€).

Al deixar les maletes, vaig estar molta estona esperant que arribés l’ avió.

I a les 2h. d’esperar va arribar l’ avió i vaig pujar.

Nova York

Fa tres mesos vaig anar a Nova York de viatge jo sol. Allà vaig fer un munt de coses com: visitar Wall Street, anar de compres, de festa ....Però el que més em va agradar va ser anar a les oficines de Machinima. Allà hi havien tot tipus de jocs i ordinadors , i em van deixar provar-los. També vaig anar a l' estatua de la Llibertat, que no em va agradar tant, perquè és tenien que pujar moltes escales.

Després vaig demanar un taxi, que estava ple de taxis, i vaig anar cap a l' hotel. Quan ja arrivavem vam parar de cop perquè un lladre va passar corrents pel davant, que sortia d'un banc, i es va pujar al taxi i em va fer fora. Vaig decidir anar caminant cap el hotel perquè quedava  a prop. Com hi havia molt tràic vaig anar per els carrers estrets. Feia molta por però al final vaig arribar al meu destí. Vaig pujar a l'habitació i no vaig sortir durant 2 dies, fins que vaig marxar.

La ciutat de Nova York és molt moguda  i hi ha molta gent mal educada, però igualment, tornaria a anar ara ja savent el què passa.

La porta tancada

La porta tancada

 Era hora de tornar, tenia la maleta a punt i el bitllet a la butxaca. Vaig trobar la porta tancada… Vaig sortir de casa, vaig agafar el cotxe direcció a l' aeroport.

El trajecte a l' aeroport no va ser molt llarg perquè vivia a pocs quilòmetres , un cop dintre em vaig apropar a veure l' hora de sortida.

Miro al rellotge i són les vuit ,  hora d' aterrar a les nou.

Vaig a fer un coffee per fer temps, passo les maletes i vaig pujar a l' avió.

El viatge a Àmsterdam dura dues  hores per motius de negoci...

L' avió s'omple de gent de totes les cultures, xinesos, japonesos , alemanys , anglesos i indis...

Falta poc per aterrar, el meu contacte m' espera a l' aeroport per portar-me a l' hotel a deixar  l' equipatge.

Un cop a l' aeroport vaig a recollir l' equipatge i pujo al cotxe direcció a l' hotel.

En el trajecte observo que hi ha molta varietat de cultures i molts turistes.

Vam arribar a l' hotel i ens van donar les claus de les habitacions, deixo l' equipatge a l' habitació.

Són les 11:30 del matí i hem planejat anar a esmorzar a caffé hoppe, molt popular a Àmsterdam.

Vam visitar l' avinguda  Damrak,  el Mercat de flors (Bloemenmarkt) que  són barques on venen tot tipus de flors, Plaça Dam és el centre neuràlgic de Àmsterdam on es va fundar la cuitat amb la construcció del primer dic del riu Amstel, el mateix que va donar nom a la ciutat.

Després de tot el dia visitant Àmsterdam,comença a fer-se de nit i sortim a beure unes copes als pubs i bars del famós Barri Vermell.

Després de les copes vam anar al coffe-shop més proper.

A les 5 del matí vam tornar a l' hotel cansats d' un llarg i bon dia.

Vam anar a dormir. A l' endemà em feia molt mal el cap i no recordava molt del que havíem  fet la nit abans.

Història Pepe

Un cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia molta gent corrent cap a mi. No sabia el que passava. Llavors em vaig adonar que la gent no estava viva, eren zombies. Vaig decidir entrar al bosc, on vaig trobar a un policia que anava amb la seva dona i el seu fill. em van explicar tot el que havia passat i que els zombies ens voldrien menjar, la única forma de parar-los era disparant-li al cap. Em van dir que es dirigien cap a una ciutat que deien que hi havia una zona segura, així que vaig decidir anar amb ells. Vam caminar durant 2 dies pel bosc fins que vam trobar una gasolinera que semblava que dintre hi havia algú.

Vam decidir entrar per veure si hi havia algú, però estava tancat. S'escoltaven passes,

però no semblaven humanes. Vam obrir les portes, peró sense entrar, desde fora vem fer soroll perqué sortís tot el que hi havia. Van sortir 3 zombies, un dels quals va mossegar a la dona. Vam matar als 3 zombies i a la dona la vam traslladar a dintre de la gasolinera. Tenia mol mala cara, temblava, tenia febre, i no sabiem el que li passava. Anava a pitjor, pero jo vaig dir de amarrar-la, naturalment el seu marit es va negar, pero jo creia que era millor. Al endemà jo vaig ser el primer en aixecar-me i la vaig veure convertida en un zombie, vaig tindre que actuar rapid, aixi que la vaig matar. El marit es va despertar i es va enfadar molt amb mi perquè pensava que l'havia matat cuan encara era ella. Em va intentar disparar però de cop es va possar l'arma a la boca i es va suicidar. Ara continuava el camí jo sol amb la nena...

Bryan- La carretera

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant…

Hi hauria un control... Portava un cotxe robat, una pistola sense registrar i 20kg de metanfetamina.

Em vaig espantar... Vaig començar a tremolar, tenia poc temps per pensar i havia de  reaccionar.

Vaig decidir amagar la pistola i els 20kg, en un compartiment secret del cotxe i si ho trobaven diria que com el cotxe era robat, que no en tenia ni idea.

Al final va arribar el moment, em van dir que parés...  Em van multar per portar la matricula bruta, qui ho diria, em van deixar passar.

Després de tot el perill, ja estic salvat.

He venut tota la droga que tenia, m'he comprat un cotxe nou, una casa i m'he tret la llicencia de pistoles.

He  (?) un treball en condicions gràcies a contactes, m’han ficat per la cara a una empresa que cada cop es millor.

La vida m’ha canviat radicalment cap a millor, ara no estic preocupat i sóc feliç.

La carretera

LA CARRETERA

El meu cotxe anava a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia un control d'alcoholèmia. Precisament jo venia de festa, de Barcelona, concretament anàvem el Crispeta ,  el Stewe , el Jordi i jo que era el que conduïa. Havia begut una miqueta , el suficient per donar positiu  al  control d’alcoholèmia.
Estava una miqueta espantat per si em paraven , ja  que alguna vegada m'havien  parat altres cops i em quedaven poc punts del carnet de conduir i jo treballo i visc del carnet, ja que sóc repartidor a una empresa. Ens anàvem apropant i cada 3 cotxes paraven a 1. Justament  em va tocar parar-me i vaig  haver de fer la prova . Lògicament havia begut i segur que marcaria. Efectivament vaig sobrepassar el límit permès en tassa d’alcoholèmia.Vaig donar 0’46 a la primera prova. Després, al cap de 10 minuts,  vaig  haver de realitzar una segona prova que vaig donar 0’38. Seguia per sobre del límit permès i em van fer esperar una estona fins que un mosso d’esquadra em va dir que m’havien de retirar el carnet perquè em quedaven dos punts d’altres vegades. Jo no sabia que fer, ni sabia el que em passaria, si perdria la feina... El cotxe no se'l podia emportar ningú perquè els meus companys anaven pitjor que jo i no ens van deixar marxar.
Vaig haver de trucar un taxi perquè ens vingués a recollir ja que el meu cotxe va quedar immobilitzat. Aquell dia  va ser un dels pitjors dies de la meva vida ja que em quedava sense treball, sense cotxe i sense res. La festa ens va sortir molt cara.

Un cop vaig arribar a casa, encara no podia creure el que m’estava passant i per què m’havia de passar a mi El dia següent vaig haver de trucar un company que anés a buscar-me el cotxe ja que jo no podia fer-ho.

Vaig decidir fer un curset per recuperar punts i no perdre la feina. Al final ho vaig aconseguir i vaig aprendre una cosa, que no s'ha de beure mai abans d'agafar el cotxe.

EL RIU

EL RIU

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordaven haver vist una cosa així. La veritat es que no havia plogut gens ni mica en els últims 2 mesos, al contrari, l’aigua del riu havia disminuït molt en aquests 2 mesos. La gent es preguntava com era possible i només hi havia una manera, pujar muntanya amunt per saber el que havia passat.

Tot el poble es va ajuntar per anar a investigar muntanya amunt. Van arribar a un rierol on casi noi passava aigua. Van decidir de passar per enmig del riu per poder arribar fins el problema.

Van arribar a un punt en el que havien de treure els arbustos per veure més enllà.

Al treure’l tot

Sàber. Taller d'escriptura

 Dia de pluja

 

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordaven haver vist una cosa així... Jo estava jugant al costat del riu a futbol, amb el meus amics, però, per culpa de la gran pluja ens vam haver d’apartar. Hi havia una noia amb el seu gat, en un arbre, en mig del riu. Quan la vam veure, vam trucar a la policia. Jo m’hi vaig acostar per veure com estava la noia, ja que feia fred i plovia força fort. Tenia la noia a uns 10m, estava molt espantada, ja que la força amb la que el riu baixava era molt forta. Li vaig preguntar si estava bé, em va contestar amb un petit gest de cap, “sí”. La policia va trigar força, ja que tenien més problemes... Quan van arribar, van haver d’avisar als bombers. Mentrestant, van intentar tirar-li una manta, així no tindria tant de fred, però, la manta es va quedar a mig camí, i va caure riu avall. A l'arribar els bombers, l’arbre es va començar a bellugar, ja que el riu baixava cada cop més fort, degut a que plovia més i més cada cop.

Van acostar el camió al riu, amb la gran escala que tenien a sobre del camió van intentar arribar fins a la noia i el seu gat, però, el camió va relliscar i quasi cau al riu! Ens van demanar  si podia algú de nosaltres pujar a l'escala i intentar arribar fins a la noia, ja que érem més petits i teníem menys pes. M’hi vaig oferir com a voluntari. Em van posar una armilla salvavides. Tot espantat, amb el cor anant a 300km/h, vaig pujar a l'escala, avançant poc a poc fins arribar a l’arbre. Allà, vaig agafar a la noia i el seu gat i ràpidament el camioner va recollir l’escala. La noia estava molt contenta, jo més, ja que havia fet alguna cosa de profit en comptes de quedar-me allà mirant què passava. Al tornar a casa, els meus pares estaven molt espantats, ja que van veure com ho feia. Em van cridar força, però estaven orgullosos del fet. Per sort, ningú va sortir ferit i allò era el més important.

El cotxe

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia la policia. No sabia que l' anaven a parar ja que a aquesta velocitat era molt propens a tenir un accident mortal. El van agafar a aquesta velocitat però el cotxe no va parar i van procedir a fer una persecució. Era bastant perillós perquè podien tenir un accident fàcilment. Van sortir de l' autopista i el conductor d'aquell cotxe va girar cap a un poble a tota velocitat i quasi va atropellar a una mare amb el seu nen. La policia va tindre que parar per no atropellar-los, el conductor va tenir una mica d'avantatge però no va aconseguir escapar. Va entrar dins d'una casa i es va quedar allà durant dies, la policia estava tot el dia de vigilància. Aquell perillós conductor no va sortir,(?) un dia quan ja era de nit va tenir la sort  que els dos policies estaven adormits i va agafar el cotxe que el va deixar a dos carrers més enllà.Va sortir d’aquell poble però no va tenir tanta sort quan ja el buscaven bastants policies. Va agafar l’autopista i uns quatre quilòmetres més enllà el van enxampar un altre cop. El conductor va tenir un accident per culpa de la breu persecució, es va posar en contra direcció, i  va xocar amb un altre cotxe de cara. Els conductors van sortir ferits però no va ser greu. El conductor va ser jutjat a tres anys de condemna a la presó per conducció perillosa. No van tenir proves que en aquell moment pogués estar sota els efectes de l'alcohol, però igualment, va tenir les seves conseqüències. Ja que podria haver causat un accident molt  més greu del que va causar.

El riu

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordaven haver vist una cosa així. Els pescadors, van agafar les seves coses i van marxar, els que vivien al costat del riu es van refugiar com van poder. Van venir els policies i els van desallotjar perquè el riu cada vegada baixava amb més aigua i arribava fins a les portes de les cases. Llavors seguia baixant més aigua fins que va  arribar a fer una petita piscina dins de les cases, perquè hi entrava massa aigua, així que els veïns es van quedar a dormir en un lloc que no era casa seva. El dia següent, alguns dels veïns van anar a mirar com estava tot, el riu portava menys aigua. Van preguntar a alguns guàrdies que si ja havia passat tot,  aquests van dir que el riu baixava amb menys aigua però per la tarda baixaria més aigua que ahir, així que van anar a fer coses com sempre havien fet. Quan era per la tarda, els guarides estaven encara mirant si hi havia hagut algun accident però de sobte va sortir un cadàver, era un avi que no podia caminar, havia d'anar amb cadira de rodes. Després un guardies va descobrir un senyor havia mort ofegat el dia següent de que baixés molta aigua pel riu, quan es van adonar que era un familiar d'uns dels desallotjats, així que van anar a avisar a la seva família per donar-li la mala noticia. L’home tenia 57 anys.

Després els veïns van anar a veure com estaven les cases i van descobrir que no hi havia guàrdies mirant tot el que passava per avisar d'alguna cosa,  van marxar al seu lloc on dormien una mica preocupats. El dia següent no baixava tanta aigua, els veïns van desitjar que no baixés  molta aigua per la tarda, quan es va fer de tarda no baixava molta aigua, baixava igual que abans , els guàrdies van dir que ja no baixaria molta aigua fins dintre de moltíssims dies així que van tornar tots a casa seva, van seguir amb les seves vides.

Redacció Eric La Carretera

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant es trobaria amb un apocalipsi zombi, el cotxe el conduïa una dona i quan va veure això es va espantar molt, va donar un cop de volant i va atropellar a un zombi, per culpa de això el cotxe va caure per un barranc i va acabar en uns arbusts, però va tenir sort per que els arbusts van parar el cop una mica, quan va sortir del cotxe hi havien molts zombis al seu voltant i quan van estar a punt de saltar-li a sobre vaig arribar jo i vaig començar a disparar als zombis i quan els vaig matar a tots vaig parlar amb la dona i vam anar a un lloc segur per no morir. Quan es va fer de dia vam sortir al carrer un altre cop per trobar a més supervivents i trobar un lloc més segur encara, al cap d'una estona vam trobar a més gent, però no eren molt amigables perquè ens van atacar i al cap d’una estona em van disparar a la cama i la dona va disparar-li al cap al que quedava, vam començar a buscar un hospital per poder curar-me la cama, el vam trobar i quan vam entrar estava ple de zombis i vam haver de sortir corrents com vam poder perquè jo no podia anar molt ràpid. Quan vam escapar vam trobar una farmàcia, no era res de l’altre mon, però vam poder agafar medicines i coses d'aquestes, al sortir vam haver de buscar un altre refugi, al cap d’una estona vam trobar un lloc molt segur on només es podia entrar per les clavegueres i vam estar un temps allà i quan vam poder, vam anar a buscar menjar a un supermercat, a l'arribar vam començar a saquejar-lo i quan ja estàvem, vam tornar al refugi i van passar coses que passen quan hi ha un home i una dona sols molt de temps... vosaltres ja sabeu. Al cap de molt de temps van trobar una cura pels zombis i van tornar a ser tots com abans un altre cop.

Accident

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia un pas de zebra. Passava gent , va atropellar a un home i l‘home  del cotxe  va baixar del cotxe molt espantat i nerviós. Va veure l’home estirat al carrer i tota la gent mirant , l' home va trucar a una ambulància. Després de cinc minuts va venir la policia i va anar directe a l' home per parlar què havia passat. L' home estava nerviós, un policia li va fer el control d’alcoholèmia , i va donar positiu. Li va explicar  que va passar, l‘home li va explicar que va venir ràpid perquè era un carrer llarg i no sabia que hi havia un pas de zebra, no es va adonar que hi havia un home passant. El policia li va posar les esposes a les mans i el van pujar al cotxe de policia. Va venir l’ambulància, i es van portar l’home a l’hospital. Tenia un  peu trencat , es va quedar a l’hospital  dos dies amb revisió. L’home que el va atropellar  va anar a judici i el van condemnar  a un any de presó.

LA CARRETERA.

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia un barranc. Al final del barranc hi havia un riu molt profund. El cotxe no frenava, no baixava de velocitat, anava molt embalat, i el conductor no se n'adonava. Em vaig posar davant del cotxe, i de sobte, em vaig adonar que dins del cotxe no hi havia ningú. Com podia anar un cotxe sense conductor? De sobte va passar un pagès corrents amb les seves ovelles i em va dir:
 - Compte amb el cotxe aquell que el seu conductor fa 100 metres que ha saltat del cotxe.

Jo estava “flipant”. Vam escoltar una explosió molt forta, i vam veure molt de fum i foc. Ens vam acostar i vam veure el cotxe al riu destrossat. Van passar uns minuts, i de sobte, vam veure el conductor del cotxe fent senyals de que estava ferit i molt malament. Em vaig acostar, mentre el pagès s’anava amb les ovelles i no volia saber res, llavors em vaig acostar al conductor ferit i li vaig preguntar el per què havia saltat del cotxe, per què havia obert la porta i s’havia tirat. Llavors ell em va contestar de que estava fart de tot. De que ja res l’importava, però que al veure el seu cotxe que havia explotar i que ell podia haver estat dintre se li van treure les ganes de suïcidar-se i que volia tornar a la seva vida. Quan m’estava explicant tot allò, jo no podia parar de plorar, i no em vaig poder resistir a dir-li que les portes de la meva casa estaven obertes per ell, i que podia venir quan ell volgués. Vaig trucar a l’ambulància perquè el vinguessin a buscar i el portessin a l’hospital i el curessin. Quan ja estava més bé, em va trucar per dir-me que no tenia on anar i que si podia venir a casa meva a estar un temps fins que trobés alguna altre cosa. Quan va arribar a casa, no parava de pensar en el seu cotxe i em va dir de anar a veure’l al riu. Vam anar, el vam veure allà destrossat i ell es va a posar a plorar.

El riu

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordava haver vist una cosa així , l’aigua portava una força increïble. Per mala sort pel meu tiet, just 20 minuts abans  que comencés la riada , el meu tiet estava allà pescant, nosaltres no sabíem res de ell... Quan la policia ens va trucar i ens van dir que havien trobat al meu tiet , vam anar tant  depresa com vam poder cap a la comissaria. El meu pare em va dir que em quedés  al cotxe però jo volia entrar , al final vaig aconseguir que el meu pare em permitis anar amb ells. Una vegada dintre de la comissaria , es va apropar cap a nosaltres un dels molts policies que estaven allà , ens va dir que l’havíem de acompanyar. Jo veia molt nerviosa a la meva mare , ella creia que el meu tiet ja no seria viu ,  però per part meva i del meu pare era tot el contrari. Quan vam arribar a la sala d'espera , vam començar a parlar amb el meu pare sobre el meu tiet. Em va començar a explicar históries sobre ell , sempre s’havia dedicat a pescar , per ell pescar era més que un passatemps, segons el meu pare. Quan ja feia estona que estàvem allà , de cop i volta ell , el meu tiet, va sortir per una de les portes tot tapat i amb algunes ferides a la cara. La meva mare es va aixecar ràpidament i va anar a abraçar al meu tiet. El meu pare i jo ens vam quedar una mica més enrere , però després si que vam ser nosaltres els que el vam abraçar. Ens va explicar tot el que havia passat i a l'estona vam marxar cap a casa . El vam portar a casa seva i nosaltres vam marxar cap a casa i tot va quedar en un ensurt.

El riu

EL RIU :

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordaven haver vist una cosa així…

estaven bastant espantats i jo també , (?)estava a la terrassa de casa i m'ho mirava amb la meva àvia  i la meva mare, tothom estava a les seves terrases . El riu cada cop estava més desbordat i jo gravava amb el meu telèfon nou que m’havien  regalat els meus pares . Estàvem a la casa familiar , un lloc on anàvem els estius, els caps de setmana i les festes. Mura era un poble molt tranquil, passat Rocafort allà tothom es coneixia, els hiverns feia molt fred , i als estius s'estava molt bé perquè al mati feia molta calor i a la nit refrescava i et tenies que posar pantalons llargs. No ho m'ho agües  imaginat mai que el riu es desvores d'aquesta manera per causa de la pluja , ja que el dia anterior feia sol i el dia era magnífic, (?) havien anat a buscar esparracs de bon  matí , al mig dia la àvia havia  fet  un dinar boníssim , aquella lassanya tant bona que feia ella i la nit era ben tranquil·la ,(?) val que l’home del temps havia dit que el dia següent hi haurien pluges però com que mai encerta ningúna, donç no li vam donar importància. El meu tiet ens va trucar i jo vaig tenir que anar cap dins per agafar el telèfon . Al despenjar-lo em diu :- Hola xata , diuen que el riu s’està desbordant. jo li vaig dir :- Sí tiet ,el  riu s’està desbordant . seguidament me mare va volguer  posar-si però de sobte es va tallar la cobertura .

La meva àvia, que te històries per tot, ens va explicar que a la seva edat  també va haver-hi  una riada .La meva àvia ja no volia estar més a fora  i va dir :- Va nenes cap dins que tanta pluja ens constiparem! Se’n va anar a la cuina i va començar a fer el berenar, i jo  vaig dir :- àvia vaig a dutxar-me, ara vinc .

Vaig pujar  al bany , vaig obrir l’aigua i em vaig ficar dins.Estava molt  calenta i el soroll de la pluja  no es notava amb el soroll de l’aigua de la dutxa  ,s’estaba molt be allà dins.Vaig estar-hi com 30 min.

Després vaig sortir i em vaig assecar el cabell , em vaig posar el meu pijama preferit, vaig baixar, i a la taula hi havia per berenar unes bones botifarres fetes a la brasa i pa torrat sucat amb tomàquet i oli , era boníssim!

Narració

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia una moto  i com que hi  havia molt trànsit, aquesta va haver de frenar. El cotxe no va poder frenar a temps i es va emportar al motorista  per davant. El cotxe va atropellar al motorista dues vegades i va aixafar la moto. La moto es va clavar al motor del cotxe i va començar a sortir fum del cotxe . Un avi que va passar pel costat estava trucant a la policia i a l´ ambulància. El conductor del cotxe va veure que l´ avi estava trucant i va anar corrents a per l’ avi , el va apallissar i el va matar. Un senyor que passava amb el cotxe va trucar a emergències i després de 16 minuts van venir els Mossos de Esquadra i l’ ambulància. Van parlar amb el senyor que havia trucat i els  va explicar tot el que havia passat .Van anar cap al conductor i el van esposar  . El van fer la prova d’alcoholèmia i va donar el triple de tassa en sang . L’ ambulància va aixecar al senyor que el conductor l’ havia picat i encara estava viu . Van agafar al motorista també i se’l van emportar l’ hospital.

El conductor va anar directe a la presó, li van caure 10 anys. Els  ferits es van recuperar i l’ avi que el conductor havia picat, el va denunciar. Al conductor li va caure 1 any més a la presó i una multa de 32.000 euros a pagar a  l’avi, i al motorista 20.000 euros.

El conductor anava begut i drogat  i  per això li van caure més anys i multa a pagar.