dimarts, 3 de febrer del 2015

Història del Nemesis

Històries que parlen sobre un vaixell que es va perdre en meitat del mar, diuen moltes coses sobre aquest vaixell però cap és certa, només la conec jo i ara prosseguiré a explicar-la.

Sobre l'any 1817 una tripulació d'un vaixell anomenat "Nemesis" amb una tripulació
d'exploradors marítims molt capacitats parlaven d'ells dient que era una de les millors tripulacions d'exploració que mai havia existit.
Deien que van seguir els passos d'uns altres exploradors marítims intentant trobar l'anomenat "Triangulo de las Bermudas". Van sortir d'expedició el 14/12/1816, van passar uns mesos i no es sabia res d'ells, però ells estaven embarcats en una expedició molt perillosa.
La gent creia que estarien morts ja que tots pensaven que estaven bojos. Però ells estaven segurs que podien fer-ho.
En aquests mesos els hi van passar moltes coses des de tempestes molt grans que haguessin fet que qualsevol vaixell s'hagués enfonsat. Van atracar el vaixell en una illa que semblava una de les illes que sortien al seu mapa, el mapa que la tripulació tenia per aconseguir arribar a aquesta meta.
Aquest mapa el van trobar amagat en un cofre que van trobar per casualitat, es veu que el vent va moure molta sorra del terra i es veia una mica.
Per sort el va trobar el capità d'aquest vaixell.
En aquest mapa, que ningú havia aconseguit revelar, es representa que hi ha una illa dins del "Triangulo de las Bermudas" que hi ha or, diamants i materials molt valuosos.
Aquesta tripulació va passar moltes aventures en aquest llarg viatge.
Però després d'un any d'aventures van aconseguir arribar molt a prop del triangle.
Sense pensar-ho dos cops van anar cap endavant i tots aquells pensaments que tenien al cap eren certs; van trobar aquesta illa, semblava normal, però al arribar-hi hi havia una cova en mig de l'illa.
Van entrar a la cova i van trobar tots aquests materials valuosos i estaven tots molt contents
Però... el que no sabien és que mai sortirien d'aquella illa.



L' Historia d' un vaixell

Aquesta història tracta d' un vaixell anomenat ''Alma de Mery'', el qual volia navegar per les estrelles del cel.
Hi havien unes onades molt fortes, capaces de trencar un titànic, però no podia acabar amb el meravellós Alma de Mery.

Hi havien 8 tripulants: el capità Luffy barret de palla, la navegant Nami, un metge anomenat Tony, el cuiner Sanji, el fuster Frank, el millor espadachí Roronoa Zoro, una arqueòloga anomenada Robin i un dels tiradors amb millor punteria del món Usopp.

En Frank estava arreglant una barana que es va trencar a l' última baralla, que va ser al vaixell, mentre que la Nami feia un mapa de navegació l' última illa a la que van estar i en Sanji feia el menjar
Els tripulants del Morrigan es disposaven a viatjar fins a la lluna 
amb el seu vaixell.
Tothom pensava que eren uns a bojos però ells seguien amb la idea al cap.
El seu capità era Jock Esparrago i ja tenia un pla per arribar a la lluna, consistia en ficar-se a mitjanit en un aiguamoll que estava al Mar Roig. Quan es dirigien cap al seu destí, va sortir un animal mitològic, el Kraken. Tota la tripulació del Morrigan va enfrontar-se contra el Kraken, excepte el seu capità, que estava al seu camarot dormin. Quan semblava que els pirates serien vençuts per l'animal gegant, va sortir Jock Esparrago amb una pistola, i el va matar d'un tir a l'ull.

Passat això van continuar cap el Mar Roig. Quan finalment van arribar a l'aiguamoll, abans de mitjanit, van ser sorpresos per uns indis ninjes que anaven en moto de cros, i es van veure obligats a enfrontar-se a ells. Els indis ninjes amb moto de cros no van resultar cap problema per als tripulants del Morrigan, però ja s'apropava mitjanit. Quan van marcar les 12 al rellotge,  el mar va començar a tremolar, i de cop i volta van sortir disparats cap el cel, sense rumb fix.


dilluns, 2 de febrer del 2015

Història del vaixell

Història sense resoldre
Ami des de petita sempre m'han agradat els vaixells, un dia amb el meu pare vam estar passejant, i vam veure un molt impactant. Era un vaixell fantàstic el millor de tots.
Llavors el meu pare ,va decidir regalar-me aquell vaixell, per dins era molt luxós, era enorme.
Vam decidir anar a cursar els mars, anar a veure lo que ningú ha pogut veure mai, ho vam fer...
Vam parar a descansar i vam decidir banyar-nos ,m'entres estaven en l'aigua, miràvem peixos de tot tipus.

Quan ja vam pujar al vaixell em vaig adonar que m'agradava molt aquest món dels vaixells, poder veure els peixos al teu costat m'entres nedava era un somni.
Jo sempre deia que el mar era lo millor fins que un dia va passar...
Va saltar un tauró i es va menjar el meu pare, jo amb la pena vaig quedar tota sola, , lo primer que vaig fer  va ser agafar peix morts amb sang 

. Els vaig llençar a proa  i davant del vaixell ,vaig matar al tauró.
Jo com no sabia navegar em vaig perdre  en el  mar.